ESLOVÈNIA. DOLÇA I VERDA

Eslovènia és sens dubte el país més fàcil i més “europeu” de visitar al llarg dels Balcans. Grans muntanyes, llacs d’increïble bellesa, fàcils caminades i extensions de verds, signes de terra fèrtil. Aquí, al menys balcànic de tots els països de l’ex Iugoslàvia, no es fan gens palpables els 10 dies de guerra que va patir quan a l’any 1991 es va independitzar el país. Al veure’s lliure de conflictes ètnics, el camí per a Eslovènia va ser molt més planer.

Tot i haver sortit des de Barcelona amb el nostre cotxe, el viatge per a nosaltres comença a Eslovènia, a les coves de Postojna, descobertes a principis del segle XIX, són unes de les coves més grans del món amb més de 20 quilòmetres de canals subterranis i grandioses galeries amb mils d’estalagmites i estalactites que el riu Pivka va anar modelant al seu pas. Algunes són com columnes inabraçables, me ntre que unes altres són pràcticament translúcides.


La seva capital Ljubljana, tot i ser una ciutat petita, potser la capital més menuda de tot Europa, ha sabut combinar la seva tranquil·litat, amb un caràcter obert i dinàmic. Ljubljana és també una barreja de corrents centreeuropees i balcàniques properes al caràcter mediterrani. Un petit i cuidat casc antic, fan que la estada a la ciutat es converteixi en agradables passejades entre terrasses de cafès a la vora del riu, on els habitants de la ciutat omplen tots els dies de la setmana.

A mig camí de les muntanyes més altes, prop de les estribacions dels Alps Julians, ens vam detenir a Skofja Loka, una petita localitat amb un casc antic preciós i molt ben conservat. Amb un ambient nobiliari de grans i antigues mansions, la vida transcorre tranquil·la entre terrasses de cafès, artesans i nens que surten de l’escola, omplint placetes plenes de flors de colors, que fan ballar la memòria fent que a estones creguis estar passejant per algun poblet dels Alps austríacs o suïssos.



Bled al nord del país destaca pel seu llac homònim amb cignes i un illot amb un monestir. Amb un fàcil caminar el llac es pot voltar a peu en menys de dues hores, les seves aigües netes i transparentes conviden al bany. Als voltants del poble està ple de casetes amb jardinets bucòlics, que per un preu més que raonable lloguen habitacions amb magnífiques vistes a les muntanyes. Encara que als volts i a la riba del llac, hi hagi uns quans hotels potser amb masses pisos respecte a l’entorn.


Però el llac de Bled no és més que la recessió del glaciar i ara llac Bohinj, el qual es troba a menys de 100 km. És d’una espectacular bellesa, comparable a la d’un fiord escandinau. Aigües tan pures i calmes com un mirall, que canvia de tonalitats, al mig, com de color negre d’un profund abismal incert, que perd intensitat per convertir-se en dolços turqueses a mida que s’acosta a l’herba verda que creix amb la força de la perseverant i pràcticament pluja diària.



Les muntanyes que l’envolten, els Alps Julians, amb pics escarpats com ganivets que sembla com si volguessin actuar de defensa de tal incomparable espectacle, encara conserven restes de neu. Més avall, arbres centenaris amb arrels que sobresurten de terra abraçant inclús les roques, formen uns boscos, que gairebé no deixen que passin els rajos de sol, tot és humit i fa bona olor. En un extrem del llac una cascada en la que l’aigua sorgeix de l’interior d’un immensa paret de roca, alimenta el Bohinj. En l’altre extrem, un rierol drena les seves aigües amb mils de truites que sembla que es vulguin tirar riu avall.

Els passejos per les carreteres secundàries dels voltants ens fan tornar més somiadors i ens relaxen, fins que un cel ennegrit comença a descarregar damunt nostre. La pluja ens va seguir acompanyant fins que vam marxar d’Eslovènia, i vam passar d’anar amb sandàlies i màniga curta, a vestir anorac d’hivern en menys d’un dia.