COSTA "EXTRANYA"

La primera ciutat que parem a Croàcia és la bonica Rovinj amb una successió d’agradables carrers empedrats que desemboquen en alguna plaça o pràcticament al mar, agradables passejades que no ens volem ni imaginar en ple mes d’agost.
Edificada sobre un turó amb una curiosa arquitectura en la que les llars de foc sobresurten dels edificis visiblement. Frescos patis interiors plens de testos amb plantes, ens transporten a memòries i records empordanesos.
A les ribes dels hotels que donen al mar una mena d’ambient a l’estil Capri, molt a la italiana, apreciem una mena de dolce vita barrejat amb vici torrat al sol. Tot plegat representat com en escenes de la novel·la “La extraña” del virtuós escriptor magiar Sándor Márai, on turistes que sense saber ben bé el perquè acabes sentint cap a ells ena mena de no se què que no sabries perquè però que tampoc ets veus en cor d’explicar. Potser turisme de sol i platja?, no se, no és ben bé això, o potser si.

Pula, a pocs quilòmetres de Rovinj, té un dels amfiteatres romans més grans i ben conservats del món. És immens, seiem a les grades per observar l’espectacle, l’obra ja és a punt de començar, el sol que s’està ponent es filtra amb tons vermellosos i ataronjats per els arcs de la part més alta de l’edifici, la temperatura és agradable i no hi ha ningú més en tot l’amfiteatre.



Després de passar per les afores de la no massa bonica Rijeka, comencem a divisar l’àrida illa de Krk. És com un roc estèril dins el mar molt a prop de la costa. Té un aeroport i una base militar, la cosa no promet, i seguim direcció sud.


Ens han parlat meravelles de l’illa de Rab, i ja que estem aquí decidim descansar-hi un parell de dies. Després de quasi haver de barallar-nos amb els altres usuaris del ferry que es volien col·lar, aconseguim ficar el cotxe al vaixell. La cara de l’illa per la que s’arriba a través del mar, és totalment seca i inerta, no hi ha cap tipus de vegetació, però en l’altra cara la cosa es diferent del tot. Comencen a aparèixer pins que creixen a la vora del mar, el paisatge és purament mediterrani, inclús creix un verd sorprenent als marges de la carretera.
En una part de l’illa ens hi sentim bé, és tranquil·la amb caletes i racons mig deserts que fora de temporada semblen mig abandonats. Després de trepar per un mur seiem per veure la posta de sol a la terrassa d’un bar tancat al mig del no res.
Sopem al poble amb el mateix nom que l’illa, amb carrers antics i en bon estat de conservació.

Ambient nocturn als carrers de Rab!!












En l’altra cara de l’illa trobem càmpings en els pinars, llargues platges de sorra fina amb para-sols. En prou feines el mar arriba a cobrir el genoll més de cent metres aigua endins, un espai ideal pels alemanys i ple d’alemanys, tot plegat en aquesta banda resulta un pel trist.
Unes fortíssimes ratxes de vent ens desperten de matí, i marxem de l’illa. Després de més de dues hores d’espera en el port aconseguim entrar amb el cotxe al ferry, i aquest comença a avançar penosament sobre un mar enfurismat. Dins del vaixell coneixem a un grup d’holandesos, que orgullosos ens expliquen que han fet la ruta Àmsterdam-Rab amb uns cotxes preparats i plens de enganxines. Sembla que vinguin d’un rally. Quan els diem l’objectiu de la nostra ruta es posen les mans al cap i no acaben d’entendre el perquè de tot plegat. Les ondades que sacsegen el vaixell, i repiquen contra el casc, ens deixen xops al ser ajudades per ratxes de d’un vent, huracanat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada