MACEDÒNIA, LA PÀTRIA D'ALEXANDRE EL GRAN. SKOPJE

Skopje ens dona la benvinguda amb un cel gris i una pluja torrencial entre amples avingudes, sempre presidides per una enorme creu que hi ha en una de les muntanyes a tocar, que es pot visualitzar des de quasi qualsevol punt de la ciutat.


L’any 1963, un terratrèmol la va devastar amb gran part de les seves construccions històriques. Aquest fet fa que gran part de la ciutat resulti força nova , però interessant. Edificis blancs i edificacions cúbiques amb una certa personalitat, amb habitacions que sobresurten de l’estructura de l’edifici. L’arquitectura de la ciutat nova tot i que té cert aire soviètic, dista força de les ciutats anteriorment visitades, on l’empremta socialista no es fa tan patent, com per exemple Pristina o les afores de Sarajevo, si més no ho fa amb un altre estil.




Novíssimes construccions revestides amb miralls de centrals bancàries, junt a aberrants i depriments centres comercials, contrasten paret amb paret amb les antigues i demacrades plantes baixes del barri més bonic de Skopje.


El contrast es fa també palpable en els nombrosos pubs i restaurants fashions que es troben al llarg de la ciutat nova, i en la gent que s’acostuma a identificar quan un és musulmà, o ortodox macedoni.



El barri turc, al centre de la ciutat, és potser la part de la ciutat que té més interès tan arquitectònic com cultural. L’espai queda recollit, amb casetes d’una sola planta i carrers empedrats plens de botiguetes, restaurants i cases baixes, algunes d’elles bastant deteriorades, tot dominat per la mesquita Mustapaha Pascha.



En un antic hammam ara convertit en una sala d’art, visitem una magnífica exposició sobre la mort, on artistes macedonis i holandesos exposen les seves pintures, escultures i instal·lacions. La llum del sol es filtra per les obertures típiques de les cúpules dels banys turcs i dona a al l’espai una increïble sensació de misteri i calidesa. Xerrem una estona amb el comissari de l’exposició, que ens regala el catàleg, aquí comença a fer-se palpable l’amabilitat dels macedonis.

Els restaurants són de caire totalment turc, el menjar està exposat a les vitrines, els aliments que no tenen res a veure amb la cuina balcànica.






Un pintoresc mercat a un extrem del barri turc, envoltat de trànsit ca
òtic i enormes basals amb fang, ens sorprèn amablement. Venedors que alcen la veu en llengua indesxifrable, ens conviden a tastar deliciosa fruita. Venedors de te i espècies, apilen enormes quantitats dels seus productes en piràmides perfectes, i com no podria faltar en un bazar d’aquestes característiques, venedors dels objectes més inesperats, com antenes de televisió, broques de segona mà, roba, estris de cuina de dubtosa procedència,...


A Skopje resideix el major campament de gitanos de tot Europa, que junt amb el Roma-Quarter Shutka, habitat per gitanos que van marxar exiliats de Kosovo, formen un dels països amb l’índex de gitanos més alt del món, ja que molts també habiten en les ciutats de majoria albanesa de Gostivar i Tetovo.



Una curiositat sobre aquestes ciutats: el MAE (que si hem de fer-li cas, no podríem ni sortir de casa), desconsella totalment transitar per la carretera que passa per aquestes dues ciutats per la possibilitat d’assalts en plena ruta per part de la població d’origen albanès. Res més lluny de la realitat, la carretera transcorre tranquil·la, amb la única peculiaritat que al llarg d’aquesta, es troben venedors de maduixes i altres fruits silvestres, i conductors aturats en ple carril et poden donar un ensurt.
L’anàrquica manera de conduir dels macedonis i la personal interpretació del codi de circulació, és potser l’únic perill en què es pot trobar el viatger sobre el terreny.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada